Breu introducció als Oligoelements

El terme Oligoelements prové del grec (oligos = poc, la qual cosa vol dir pocs elements) i s’utilitza per indicar alguns elements químics particulars, presents en petitíssimes quantitats en la matèria vivent.

La disciplina de la Oligoterapia porta al voltant de 50 anys com a eina terapèutica i té com a funció resoldre causes tissulars i metabòliques de les malalties, potenciant la reducció i eliminació de les toxines i les alteracions des del seu origen, ajudant i potenciant a les defenses naturals de l’organisme.

A mitjans dels anys 70, la ciència va aprovar i otorgar una definició, per poder classificar als Oligoelements veritables i propis. És a dir, els del propi organisme de l’ésser humà, aquells elements químics que estan presents en concentració igual o inferior al 0,01 % del pes del cos humà (igual o inferior a 1 mg/kg del pes corporal). Distingint-los d’aquells elements que estan presents en quantitats més consistents en la matèria viva, els que es troben en animals, plantes…

Més endavant, es va plantejar un dubte en quant a aquesta definició ja que aquesta només abastava un punt de vista quantitatiu, deixant fora l’important paper metabòlic i bioquímic dels Oligoelements. Per donar solució a això, es va buscar una nova definició la dels Oligoelements essencials, classificant com a tals aquells que desenvolupen un paper fisiològic indispensable per a la vida.

Es coneixen fins al moment com Oligoelements essencials: el Cobalt, Coure, Crom, Fluor, Ferro, Manganès, Molibdè, Níquel, Seleni, Silici, Vanadi i Zinc.

Resumint i per recordar: els Oligoelements són essencials i necessaris per a l’organisme. Un Oligoelement no pot ser reemplaçat per un altre i té una influència directa sobre el metabolisme: la seva manca o excés produeix l’aparició d’una patologia.

Per a més informació o en cas de dubtes, consultar amb un especialista.

Publicat a:

• Cerdanyola al dia
• Tot Caldes
• Tot Badalona