El sobrepès

No t’agrada el que veus quan et mires el mirall?. Et fa por la bàscula?. Passes hores en el gimnàs i no obtens els resultats esperats?. Has provat de tot i no funciona?. Creus que el problema del teu pes és: el menjar, la falta de voluntat, la genètica…?
Si has contestat que sí a alguna d’aquestes preguntes, segueix llegint, ja que el que ve a continuació t’interessa i a més et pot ser molt útil.
El 90% de les DIETES que s’enfoquen exclusivament en la pèrdua i baixada de pes, en la restricció, prohibició i control d’aliments FUNCIONEN PER APRIMAR a curt termini, i solament un 10% a llarg termini.
Llavors què passa?

S’ha fet un pas més! Ha arribat la nova era de endocrins i dietistes que sumen el seu esforç amb psicòlegs, terapeutes, “coachs”… per aconseguir que els seus resultats durin en el temps d’una forma eficaç. El que es pretén és anul·lar els efectes reboti (els famosos “yo-yos”) d’una vegada per sempre.

El que plantejo a continuació no són idees noves, sinó coses òbvies que ens passen per alt, exercicis divertits i interessants que ens faran veure, sentir i actuar de forma diferent i per tant obtenir resultats diferents.
Sabies que l’excés de menjar no és la causa principal del sobrepès sinó certs pensaments, emocions i creences.
No vull dir amb això que puguem seguir menjant de la mateixa forma que ho hem fet fins a aquest moment. Ja que si continuem igual, el resultat seguirà sent el mateix i si estàs llegint això, és perquè no estàs del tot d’acord amb el teu pes.
Per esmentar algun exemple d’emoció: si menges amb sentiment de culpabilitat dóna’t per perduda, ja que sens dubte, comes el que comes vas a engreixar sí! encara que sigui una trista pastanaga.
Solució: menja sense culpa gaudint al màxim del menjar, del moment i de l’entorn.
Un joc senzill: porta amb tu una imatge o objecte d’alguna cosa que et faci somriure, que et recordi una situació feliç o que et faci riure. Això anul·larà la culpa.
Aquí va un altre exemple de creença i pensament: Si jo pinso, *verbalitzo i sento: Faci el que faci no puc aprimar.

Què estic dient? Què estic sentint? Què estic pensant?

Doncs això, que faci el que faci no aprimaré. Llavors perquè em mato en el gimnàs, per què em gasto una fortuna en pastilles, menjades de sobre, centres d’estètica, cremes…

Solució: replanteja’t les teves creences siguin quines siguin.
Si t’estàs veient reflectida i ets de les quals pensen que tot està perdut perquè crees que ets així i no hi ha gens que fer, pensa que existeixen diferents exercicis i teràpies per poder canviar les creences i les emocions. No està tot perdut!

El sobrepès és la resposta del teu organisme; la solució biològica d’un conflicte que s’hi hagi en el teu interior. Quantes vegades has sentit dir a tu endocrí, dietista o terapeuta que: menges per omplir un buit, o que el sobrepès et serveix de protecció. Doncs s’estaven referint a això. Amb conflicte interior, em refereixo a un xoc, alguna cosa traumàtic, que ens ha desbordat, que hem viscut i que s’ha quedat gravat en el nostre inconscient i davant el qual al cos no li queda una altra opció que reaccionar de forma intel·ligent per poder reparar-ho. Per això és tan difícil, per no dir impossible, que el mateix tractament o la mateixa dieta funcioni per a tots per igual. Cadascun té les seves pròpies vivències i cadascun necessita un camí diferent per arribar al seu pes idoni.

“Els pensaments creen la teva experiència física. Quan tenim certs pensaments es generen substàncies químiques que fan que la persona mengi a l’excés, que segregui hormones que promouen la gana i es faci addicte a aquesta química del cervell”.
Joe Dispenza

Publicat a:

• Molletana
• Forum AD
• Ben Fresc
• Viscalleida
• CDN noticiari costa daurada
• Cop d´ull