Si ens remuntem en la història de la noguera negra (Juglans nigra), veurem la multitud d’usos que se li ha donat a aquest arbre. Utilitzat ja pels grecs i romans per les seves propietats contra les infeccions, a Àsia s’utilitzava com a remei per a dolors d’esquena per les seves propietats com antiinflamatori. Els nadius americans ho han utilitzat com a laxant i desparasitari i durant la guerra civil americana va ser utilitzat com a remei per a la diarrea i disenteria.
Ha estat utilitzat de forma tradicional en casos de restrenyiment i trastorns en la pell. Les recerques recolzen el seu us en cas de problemes en la pell com a èczemes, herpes i tinya i els seus beneficis en problemes estomacals també estan ben documentats.
S’ha utilitzat en cas de sífilis, tuberculosi, venes varicoses, i infeccions cròniques de l’intestí i urogenitals. És considerat molt útil per lluitar contra els paràsits, candidiasis, fongs, herpes, la tènia i la tinya. Ja que es creu que la noguera negra pot eliminar de forma activa més de 100 paràsits.
De la noguera negra s’utilitza gairebé tot. La part més utilitzada és la pela que es recol·lecta quan aquesta verda, al seu torn l’escorça posseeix propietats astringents que en mastegar-les alleujava els mals de queixal, també es pot utilitzar per fer infusions, igual que les fulles es poden utilitzar per fer te o aplicar de forma tòpica, per fer banys oculars o aplicar directament en la part afectada de la pell (ja que la suavitza) per tractar la tinya o altres alteracions. Les nous encara que difícils de trencar són molt saboroses i contenen moltes propietats terapèutiques.
Al mercat podem trobar multitud de preparats, depenent del problema a tractar estaran més indicats uns que uns altres, és qüestió de consultar al professional de la herboristería o farmacèutic.